Dibuix d'un ARÇ BLANC Elaboració pròpia |
Noms vulgars catalans: arç blanc, espinalb,espinal, espí blanc, cirerer de pastor, gargaller, garboller, ram de Sant Pere, trualler.
Noms vulgars espanyols: epsino blnaco, espino majuelo, espinalbo, carcabollero, bizcoda, pirlitero, matapiojos.
Noms vulgars anglesos: (common) haw-thorn, May bush.
Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: arç blanc.
Descripció botànica: arbust espinós de la família de les Rosàcies, que no sol passar dels dos metres d’altura. Té branquetes convertides en espines, fulles amples, caduques i dividides en 3 o 5 lòbuls. Les flors són blanques i aromàtiques i formades per cinc pètals. El fruit és rodó, de color vermell, de dimensions com un pèsol, amb una corona a la part inferior.
Hàbitat: entre altres arbres, a les carenes i torrents de les muntanyes, i als marges de les terres de treball (com a planta residual).
Recol·lecció (època): les flors es recol·lecten a la primavera, la seva floració va de l’abril fins al maig, i fins al mes de juny a les muntanyes. Es cullen quan estan apunt d’obrir-se. Els seus fruits apareixen a partir de l’agost fins a mitjans de tardor.
Parts medicinals: les flors i els seus fruits.
Propietats:les flors i els fruits contenen diversos lucòsids flavònics, que químicament són polifenols, que actuen sobre el cor i l’aparell circulatori, i també s’hi troben diverses amines biògenes i derivats triterpènics, que potencien el seu efecte cardiotònic.Propietats:
- Cardiotònica: inhibeix l’actuació de l’enzim encarregat de metabolitzar l’ATP, així les cèl·lules disposen de més energia i es produeix un augment de la força contràctil del cor i una regularització del pols. Per tant és útil en cas d’insuficiència cardíaca, arrítmies i angines de pit.
- Normotensora: regula la tensió arterial.
- Sedant del sistema nerviós simpàtic: resulta útil en aquelles persones que pateixen de nerviosisme, manifestat per una sensació d’opressió del cor, taquicàrdia, dificultat per respirar, angoixa o insomni. És una de les plantes ansiolítiques més efectives (eliminen l’ansietat).
Precaució: en dosis molt altes (12 o 15 vegades més de les recomanades) pot presentar bradicàrdia i depressió respiratòria.
Preparació del remei: d’ús intern (I):
*(I) Infusió: amb 60 g de flors, millor fresques, per 1 L d’aigua. Amb una dosis de 3 o 4 tasses diàries.
*(I) Fruits secs: els fruits s’assequen, conté menys propietats, però se’n pot prendre un grapat tres cops al dia.
*(I) Extracte sec: s’aconsella prendre de 0’5 a 1 g, tres cops al dia.
Conservació: les flors es poden collir, netejar, assecar en un lloc solell i guardar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada