Herba fetgera

Dibuix d'una HERBA FETGERA
Elaboració pròpia

Nom científic: Anemone hepatica

Noms vulgars catalans: herba fetgera, herba del fetge, fetgera, viola de llop, viola de pastor, viola de galàpat, viola borda, herba de la Trinitat, herba melsera, viola de ca, trèvol daurat.

Noms vulgars espanyols: hepática, hierba del hígado, hierba de la Trinidad, trinitaria, trébol dorado.

Noms vulgars anglesos: anemony, windflower.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: herba fetgera.

Descripció botànica: planta vivaç de 10 a 25 cm d’altura de la família de les Ranunculàcies. No posseeix una tija principal, però sí diverses tiges que acaben amb una fulla o flor. Les fulles són perennes i estan formades per tres lòbuls iguals i sencers, a vegades amb marques blanques, de color morat al revers. Les flors neixen totes de l’arrel, són de color blau, blanc o inclús rosat, i estan formades per 6-9 pètals.

Hàbitat: neix en terrenys calcaris i muntanyosos, en zones ombrívoles i humides (100-2200 m d’altitud).

Recol·lecció (època): es pot collir durant tot l’any, ja que s’han d’assecar les fulles.

Parts medicinals: les fulles seques.

Propietats: tota la planta conté glucòsids, saponina i anemonol, substància tòxica quan la planta és fresca. És antiinflamatòria i descongestiva del fetge, per tant, és un remei molt útil en cas d’afeccions hepàtiques: icterícies, hepatitis, cirrosis, etc. També és diürètica. Externament s’usa com a vulnerària i cicatritzant en cas de ferides a la pell.

Precaució: la planta fresca és tòxica.

SOBRETOT NO SOBREPASSAR LA DOSIS INDICADA.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Maceració: es realitza amb 30 g de fulles seques en un litre d’aigua durant 12 hores. Prendre’n de 2 a 3 tasses diàries endolcides amb mel.

*(E) Compreses: mullades amb el líquid resultant de la maceració. S’aplica sobre la zona d’epidermis afectada.

Conservació: assecar les fulles en un lloc sec.