Cua de cavall

Dibuix d'una CUA DE CAVALL
Elaboració pròpia

Nom científic: Equisetum telmateia

Noms vulgars catalans: cua de cavall, cua d’euga, cua de rossí, sangnua, trencanua, aspreta, asprella.

Noms vulgars espanyols: cola o rabo de caballo, rabo de mula, rabo de asno, sepacaballo, rabo de lagarto.

Noms vulgars anglesos: horsetail.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: cua de cavall.

Descripció botànica: planta herbàcia de la família de les Equisetàcies que pot arribar a fer 1 metre d’alçada. Fa dos tipus de tiges: uns des de finals d’hivern (simples: sense ramificacions, blanc, de 30-40 cm i amb nombroses fulles als nusos) que quan maduren les espores es panseixen, els altres comencen a brotar en aquest moment (de color ivori, alts, molt ramificats i amb les fulles verdes que no produeixen espores).

Hàbitat: a les vores dels rius i rierols, en lloc humits i ombrívols, com per exemple barrancs. Prefereix les terres sense calç i plujoses.

Recol·lecció (època): a partir de la maduració de les espores, és a dir, a finals de primavera i estiu.

Parts medicinals: els brots estèrils i les seves ramificacions.

Propietats: tota la planta és molt rica en minerals, especialment silici i potassi. A més a més, conté una saponina; flavonoides als quals deu el seu efecte diürètic; diversos àcids orgànics; i resines. Posseeix propietats remineralitzants, diürètiques i depuratives, hemostàtiques, i cicatritzants. És útil per:

-Processos degeneratius de la pell, teixit conjuntiu i ossos (degut el seu alt contingut en silícic).

-Arrugues/estries a la pell, fruit de l’envelliment, canvi brusc de pes, embaràs, tensió muscular.

-Ungles fràgils o trencadisses.

-Flacciditat mamària (atorga fermesa i tonicitat als teixits mamaris).

-Úlceres varicioses, abscessos, ferides infectades, èczemes, conjuntivitis.

-Artrosi (degeneració del cartílag articular), osteoporosis (pèrdua de consistència òssia), raquitisme, fractures, descalcificacions i arteriosclerosi (amb el silici).

-Edemes (retenció de líquids), litiasis renals (càlculs renals), infeccions urinàries i excés d’àcid úric.

-Hemorràgies (efecte hemostàtic; nassals, ferides, hipermenorrea, bronquials, gàstriques).

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció: 40-50 g per 1 L d‘aigua, bullir-ho durant 10 minuts a foc lent i beure’n de 3 a 5 tasses diàries.

*(I) Suc fresc: 3 cullerades soperes a cada àpat.

*(E) Compreses: amb una decocció més concentrada (100-150 g per litre d’aigua). S’apliquen sobre la zona afectada.

*(E) Tamponament nassal: un tampó mullat amb la decocció més concentrada s’introdueix dins del nas.

Conservació: netejar els brots i les fulles tendres, i assecar-les.