Roser bord

Dibuix d'un ROSER BORD
Elaboració pròpia

Nom científic: Rosa canina

Noms vulgars catalans: roser salvatge, roser boscà, roser de marges, roser de pastor, roser bord, escanyavelles, despullabelitres, gavarrera, gavarnera, gardanes, gratacul, tapacul, roser caní.

Noms vulgars espanyols: rosal silvestre, rosal montés, campesino o bravo, rosal perruno, rosal de culebra, rosal del diablo, rosal de escaramojos, escarbaculo, tapaculo.

Noms vulgars anglesos: brier hip, wild brier.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: roser bord.

Descripció botànica: arbust d’1-3 metres d’altura, de la família de les Rosàcies, amb tiges plenes d’espines. Les fulles són alternes, amb 5 o 7 folis ovals i de perfil dentat. Les flors tenen cinc pètals de color rosa o blanquinós. El què vulgarment es diu fruit, de color vermell i amb forma d’oliva, és en realitat un pseudofruit, format per les restes del calze floral.

Hàbitat: molt comú a les vores dels camins rurals i boscos.

Recol·lecció (època): l’arrel és millor arrencar-la al mes de març o abril, quan la planta comença a estar activa. Les fulles, al maig, quan ja s’ha desenvolupat totalment. Els pètals, així que forma el capoll i abans d’obrir-se la flor. Els tapaculs a finals d’estiu o durant la tardor (vermells).

Parts medicinals: els fruits (tapaculs), les flores, les fulles i l’arrel.

Propietats: els fruits contenen diversos sucres i àcids orgànics, així com pectina, sals minerals, carotens (provitamina A) i vitamines B1, B2, C, E i P (flavonoides). El contingut en vitamina C arriba als 600-800 mg per 100 g. Les propietats dels fruits són les següents:

-Tonificant i antiescorbútic: útils en cas d’esgotament físic, fatiga primaveral i convalescències.

-Immunostimulant: estimulen les defenses, especialment per prevenir les grips i refredats. Molt recomanats en totes les malalties infeccioses.

-Diürètics i depuratius: es recomanen en la hidropesia (retenció de líquids); alimentació recarregada, rica en carns i productes d’origen animal; gota; i artritisme.

Els pètals de les flors, contenen pectina, taní, àcids orgànics i petites quantitats d’essència. Serveixen per preparar l’aigua de roses, la qual va bé en cas de conjuntivitis o blefaritis (inflamació de les parpelles).

Les fulles i l’arrel contenen àcid tànnic i són astringents. S’usen en diarrees simples i gastroenteritis.

Les llavors són tòxiques pel sistema nerviós (l’essència).

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Fruits frescs: prendre un grapat de fruits sense llavors ni pèls.

*(I) Decocció de fruits: 50-60 g de fruits/L d’aigua. Prendre’n 4 o 5 tasses diàries.

*(I) Decocció d’arrels i fulles: 100 g/1’5 L d’aigua. Bullir-ho fins que el volum sigui d’1 L. Prendre’n diverses tasses al dia.

*(E) Aigua de roses: posar a macerar un grapat de pètals en un got d’aigua (1 dia) i netejar l’ull amb la solució.

Conservació: netejar i assecar les fulles i l’arrel.