Violer

Dibuix d'un VIOLER
Elaboració pròpia

Nom científic: Viola odorata

Noms vulgars catalans: viola, viola boscana, violeta (de la Mare de Déu), viola d’olor, viola vera.

Noms vulgars espanyols: violeta (común), violeta olorosa, viola.

Noms vulgars anglesos: (forest) violet, sweet violet.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: violer.

Descripció botànica: herba perenne o vivaç de la família de les Violàcies, sense tija aparent, és a dir, amb les fulles disposades en mata a la base arrencant de la mateixa arrel. Les fulles grosses i verdes tenen forma de cor. Les flors neixen als extrems de les tiges que també surten de l’arrel, tenen un color violeta intens, i està formada per cinc pètals desiguals. El fruit és una càpsula rodona, vellosa i de color violada brut.

Hàbitat: entre les bardisses, a les ribes i als boscos frescos, generalment d’alzina i de roure.

Recol·lecció (època): es cull quan comença la primavera, només la flor (pètals). I l’arrel es recull a la tardor.

Parts medicinals: les flors, les fulles i l’arrel.

Propietats: tota la planta conté saponines (especialment l’arrel), que la fan expectorant i diürètica; mucílags, d’acció emol·lient, bèquica (antitussígena) i laxant; àcid salicílic, d’efecte antiinflamatori i sudorífic; pigments (antocianines) i glucòsids, als quals se’ls hi atribueix un suau efecte diürètic; i essència, a les flors. Les flors tenen les següents propietats:

-Afeccions respiratòries: les saponines fluïdifiquen les segregacions bronquials, descongestionen els bronquis i calma la tos. Els mucílags exerceixen una acció suavitzant i antiinflamatòria sobre totes les mucoses. Així doncs, és una planta molt útil pels constipats bronquials, bronquitis, traqueïtis i broncopneumònia. A més a més les violes són sudorífiques, cosa que afavoreix a baixar la febre.

-Cistitis: exerceix una acció antiinflamatòria sobre l’aparell urinari.

-Migranyes i mals de cap.

-Afeccions bucals i de la gola: va bé en cas d’estomatitis, gingivitis, faringitis, amigdalitis, laringitis i afonia.

Les fulles tenen propietats semblants a les flors, però amb major efecte sudorífic, diürètic i laxant.

Les arrels són molt riques en saponines (acció vomitiva). És usada en cas d’intoxicació alimentaria o d’empatx.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 30-40 g (fulles i/o flors)/L d’aigua, de la qual se’n prenen 3 o 4 tasses diàries.

*(I) Xarop: amb 50 g de flors (macerades en 1/2 L d’aigua durant 12 h, es filtra), se li afegeixen 200 g de mel i es bull 5 minuts. S’administren 1-3 cullerades cada 2 hores.

*(I) Decocció vomitiva: amb 10-20 g d’arrel triturada en 1/4 L d’aigua, bullir-ho fins a reduir-ho a la meitat (1 cullerada/5 min).

*(I) Pols d’arrel: dissolt (1-4 g en mig got d’aigua). L’efecte vomitiu és més intens.

*(E) Glopeigs, gargarismes, rentats a les parpelles i compreses: amb la mateixa infusió.

Conservació: congelar les flors.