Farigola

Dibuix d'una FARIGOLA
Elaboració pròpia

Nom científic: Thymus vulgaris

Noms vulgars catalans: farigola, timó, timonet, tem, frigola, tomell, estremucell.

Noms vulgars espanyols: tomillo, tomello, tremoncillo, estremoncillo, tomillo común, tomillo vulgar, tomillo fino, tomillo salsero, carrasquilla, senserina.

Noms vulgars anglesos: thime.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: farigola.

Descripció botànica: petit arbust de fins a 30 cm d’altura de la família de les Labiades, amb petites tiges llenyoses i ramificades. Les fulles són molt petites, ovalades, amb els marges cap avall, i de color més clar al revers. Les flors són petites, terminals, de color rosat o blanc.

Hàbitat: prefereix els terrenys calcaris o argilosos, en regions muntanyoses, solelles i àrides.

Recol·lecció (època): les summitats florides es recullen a l’abril o al maig, un dia de sol.

Parts medicinals: les summitats florides (fulles i flors).

Propietats: conté 1% - 2% d’essència rica en els isòmers timol i carvacrol, a més a més d’altres monoterpens, als quals deu la major part de les seves propietats. Conté, a més a més, flavonoides i àcids fenòlics que contribueixen a potenciar les propietats de l’essència. Resulta apropiat en els següents casos:

-Antisèptic: degut a l’acció bactericida sobre l’aparell digestiu, respiratori i genitourinari (mucoses de la boca i gola). A més a més, la seva acció antimicrobiana estimula el sistema immunitari (activa els leucòcits).

-Sistema nerviós: tonificant general de l’organisme; estimula les facultats intel·lectuals i l’agilitat mental, però sense efectes secundaris. convé en cas d’esgotament físic o psíquic.

-Aparell digestiu: antiespasmòdic, eupèptic (tonificant de la digestió) i carminatiu (impedeix les flatulències). Indicat en gastroenteritis i colitis provocada per bacteris (Salmonella).

-Vermífug (expulsa els cucs intestinals): especialment amb la tenia. També és insecticida de puces i polls.

-Aparell respiratori: expectorant, antitussigen i balsàmic: útil en cas de sinusitis, laringitis, refredats i asma.

-Afeccions bucals i faríngies (ferides, piorrea i estomatitis).

-Aparell genitourinari (infeccions urinàries).

També és usat com a antireumàtic, com a estimulant capil·lar i per les infeccions de la pell.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: 20-30g (summitats florides)/L d’aigua, se’n prenen fins a 5 tasses al dia. Concentrada (50-60g/L).

*(I) Essència: 2-3 gotes, 3 vegades al dia.

*(E) Gargarismes amb una decocció de 100-120g/L.

*(E) Bafs: essència dissolta en 1/2 L. Respirar-ho 5 min, 3-4 cops al dia.

*(E) Rentats, compreses, locions i friccions: la decocció (essència en loció).

*(E) Banys: infusió amb 300-500g/2-3L d’aigua.

*(E) Cataplasmes: embolicar-ho amb fulles i flors en un drap de cotó.

Conservació: la dessecació, a l’ombra i en un lloc ventilat, és fàcil i ràpida.